| Halaman dalam topik: < [1 2] | Off topic: Constitució traduïda al català-valencià Penyiaran jaluran : Timothy Barton
|
|---|
| | Teresa Miret 
Local time: 00:26
Bahasa Inggeris hingga Bahasa Catalan
+ ...
Joaquim Siles-Borras wrote:
... es podria suggerir fer una re-definició a l'estil anglès (tot i que no penso que els casos siguin semblants, similars o analògics). Així doncs, allà on diu English (British), English (American), English (Australian)...., nosaltres podríem dir Català (Catalunya), Català (País Valencià), Català (Illes Balear), per exemple.
Sí, Quim: així és tal com hauria de ser. De fet, ja era així, que jo sàpiga, fins que alguns valencians es van encaparrar a dir que la seva llengua és diferent del català. És clar que és diferent! Totes les variants d'una llengua tenen diferències, però que són mínimes i no per això són llengües diferents. Suposo que això ho veuen, el problema deu venir del fet que no els hi agrada dir que parlen una variant d'una llengua, cosa que sembla treure-li importància a la seva. Però jo crec que al final tot s'arreglarà (espero que no sigui canviant el nom de català per algun altre com ara valencià de Catalunya o valencià del nord). Mentrestant, els catalans parlarem en català (o castellà, o anglès, ...), i és que parlant la gent s'entén.
Teresa
[Edited at 2004-11-11 22:45]
| | | | | Només una nota | Nov 10, 2004 |
Valencià o llengua valenciana és una denominació molt arrelada que ja feien servir fins i tot Ausias March i Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch, que diu en acabar la seva obra: “Ací feneix lo llibre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e cesar del Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglès en lengua portoguesa, e apres en vulgar lengua valenciana, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell”. A la nostra lle... See more Valencià o llengua valenciana és una denominació molt arrelada que ja feien servir fins i tot Ausias March i Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanch, que diu en acabar la seva obra: “Ací feneix lo llibre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e cesar del Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglès en lengua portoguesa, e apres en vulgar lengua valenciana, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell”. A la nostra llengua, segons els territoris, també se li’n diu mallorquí, eivissenc, patuès, xapurriau, gitano (certes persones a Perpinyà)...
La denominació no és cap problema, sempre que sapiguem que tots els parlars corresponen a una mateixa llengua, com reconeix, per altra banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per contra, sí que crec que cal una tasca de difusió dins del respecte, sense menysprear quelcom, la denominació de valencià, que no és pas el fruit d’una tendència política moderna, sinó més aviat el nom que sempre ha rebut aquest parlar català a l’antic Regne de València (Els parlars catalans, del reconegut lingüista Joan Veny, un llibre no gaire extens i força interessant). Podem parlar de galaicoportuguès, però em sembla, encara que constitueixin un mateix sistema lingüístic, que cap portuguès en diria gallec de la seva llengua ni cap gallec diria que parla portuguès.
La llengua no la trenquen les denominacions, sinó (que miren de fer-ho) els polítics que se n’aprofiten. Però no ens preocupem gaire: el català se n'ha sortit de pitjors... ▲ Collapse
| | | | Maria Rosich Andreu
Sepanyol
Local time: 00:26
Ahli (2003)
Bahasa Belanda hingga Bahasa Sepanyol
+ ...
| completament d'acord amb l'Ángel | Nov 10, 2004 |
El comentari de l'Ángel és molt encertat. La denominació de 'valencià' s'ha utilitzat des de fa molts segles i no és incompatible amb la unitat de la llengua. En aquest sentit em fa pensar en l'holandès i el flamenc, que cap parlant nadiu no posaria en dubte que són la mateixa llengua i comparteixen Acadèmia de la Llengua (i, per cert, a proz apareixen separades, com el català i el valencià).
| | |
|
|
|
La polémica lingüística
El Gobierno juzga "innegociable" la unidad del catalán
. El Ejecutivo decidirá la denominación única de catalán y valenciano si
sigue el conflicto
. Recuerda que tiene la competencia exclusiva sobre el tema en Europa
EL PERIÓDICO
LUXEMBURGO
El secretario de Estado de Asuntos Europeos, Alberto Navarro, terció
ayer desde Luxemburgo en la polémica sobre la unida... See more La polémica lingüística
El Gobierno juzga "innegociable" la unidad del catalán
. El Ejecutivo decidirá la denominación única de catalán y valenciano si
sigue el conflicto
. Recuerda que tiene la competencia exclusiva sobre el tema en Europa
EL PERIÓDICO
LUXEMBURGO
El secretario de Estado de Asuntos Europeos, Alberto Navarro, terció
ayer desde Luxemburgo en la polémica sobre la unidad lingüística del
catalán y el valenciano, y afirmó tajante que la "unidad lingüística" de
este idioma el catalán es un "tesoro" y un "principio innegociable".
"Soy el primer convencido de que estamos hablando de la misma lengua. De
hecho, la Real Academia define al valenciano como el catalán que se
habla en Valencia y que es considerado por los habitantes de esta
comunidad como su propia lengua", aseguró Navarro.
El secretario de Estado dejaba así claro que el Gobierno sólo hará
referencia a tres lenguas cooficiales en el memorándum sobre diversidad
lingüística que presentará a la UE en las próximas semanas y que será el
Ejecutivo quien decida qué denominación única reciben el catalán y el
valenciano si para entonces sigue abierta la polémica.
El responsable de Asuntos Europeos aceptó que en España el Gobierno debe
atenerse "al ordenamiento jurídico", es decir, a la Constitución y a los
Estatutos, y respetar por tanto la denominación del valenciano
contemplada en el Estatuto de la Comunidad Valenciana.
RELACIONES INTERNACIONALES
Navarro precisó, sin embargo, que "las relaciones internacionales son
competencia exclusiva del Gobierno". Por esta razón corresponderá al
Ejecutivo en último término elegir la denominación de las "tres lenguas"
que recogerá el memorándum que entregue a las instituciones europeas y
en el que están colaborando Galicia, País Vasco, Navarra, Catalunya,
Baleares y Comunidad Valenciana.
El secretario de Estado apuntó que aunque la lengua cooficial hablada en
Cataluña y Valencia reciba dos denominaciones "desde un punto de vista
jurídico" esto no quiere decir que lingüísticamente "no sean la misma
lengua".
Navarro avanzó que el memorándum evidenciará que la diversidad
lingüística "es una riqueza no sólo de España sino también de la UE" y
se inscribirá en la línea de "reconocimiento" a las lenguas cooficiales
en la futura Constitución Europea.
Noticia publicada en la página 022 de la edición de Viernes, 12 de
noviembre de 2004 de El Periódico - edición impresa. Para ver la página
completa, descargue el archivo en formato PDF ▲ Collapse
| | | | | Millor en Català, oi? | Nov 20, 2004 |
Aqui tenim el text en català:
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Alberto Navarro, va intervenir ahir des de Luxemburg en la polèmica sobre la unitat lingüística del català i el valencià, i va afirmar contundent que la "unitat lingüística" d'aquest idioma el català és un "tresor" i un "principi innegociable".
"Sóc el primer convençut que estem parlant de la mateixa llengua. De fet, la Real Academia defineix el valencià com el català que es parla a València i ... See more Aqui tenim el text en català:
El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Alberto Navarro, va intervenir ahir des de Luxemburg en la polèmica sobre la unitat lingüística del català i el valencià, i va afirmar contundent que la "unitat lingüística" d'aquest idioma el català és un "tresor" i un "principi innegociable".
"Sóc el primer convençut que estem parlant de la mateixa llengua. De fet, la Real Academia defineix el valencià com el català que es parla a València i que és considerat pels habitants d'aquesta comunitat com la seva pròpia llengua", va assegurar Navarro.
El secretari d'Estat deixava així clar que el Govern només farà referència a tres llengües cooficials en el memoràndum sobre diversitat lingüística que presentarà a la UE en les pròximes setmanes i que serà l'Executiu qui decideixi quina denominació única reben el català i el valencià si llavors continua oberta la polèmica.
El responsable d'Afers Europeus va acceptar que a Espanya el Govern s'ha d'atenir "a l'ordenament jurídic", és a dir, a la Constitució i als Estatuts, i respectar per tant la denominació del valencià contemplada a l'Estatut del País Valencià.
RELACIONS INTERNACIONALS
Navarro va precisar, no obstant, que "les relacions internacionals són competència exclusiva del Govern". Per aquesta raó correspondrà a l'Executiu en últim terme elegir la denominació de les "tres llengües" que recollirà el memoràndum que entregui a les institucions europees i en què estan col.laborant Galícia, el País Basc, Navarra, Catalunya, les Balears i el País Valencià.
El secretari d'Estat va apuntar que encara que la llengua cooficial parlada a Catalunya i València rebi dues denominacions "des d'un punt de vista jurídic" això no vol dir que lingüísticament "no siguin la mateixa llengua".
Navarro va avançar que el memoràndum evidenciarà que la diversitat lingüística "és una riquesa no només d'Espanya sinó també de la Unió Europea" i s'inscriurà en la línia de "reconeixement" a les llengües cooficials en la futura Constitució Europea. ▲ Collapse
| | | | Mar Brotons
Sepanyol
Local time: 00:26
Bahasa Inggeris hingga Bahasa Sepanyol
+ ...
| Més val tard que mai | Jul 1, 2005 |
Hola a tothom!
Arribo tard al fórum però no m´hi puc estar de participar. Primer de res, excuseu el meu català, fa 11 anys que visc a Anglaterra, i no l´utilitzo gaire.
Bé, doncs sóc l´única valenciana a pendre part en el debat. La meva familia es valencionaparlant, i mon pare era mestre de valencià a la provincia d´Alacant. Quan tenia 12 anys, vam emigrar a Catalunya, i gairebé es podria dir que erem “refugiats lingüístics”. Alacant no és només la p... See more Hola a tothom!
Arribo tard al fórum però no m´hi puc estar de participar. Primer de res, excuseu el meu català, fa 11 anys que visc a Anglaterra, i no l´utilitzo gaire.
Bé, doncs sóc l´única valenciana a pendre part en el debat. La meva familia es valencionaparlant, i mon pare era mestre de valencià a la provincia d´Alacant. Quan tenia 12 anys, vam emigrar a Catalunya, i gairebé es podria dir que erem “refugiats lingüístics”. Alacant no és només la provincia més allunyada geogràficament de Catalunya, és la provincia on la llengua catalana, valenciana o com li vulguem dir s´està perdent (i s´ha perdut a molts pobles). Bé, podria explicar mil anècdotes sobre la meva infància sent l´única xiqueta del barri que parlava valencià, però millor torno al tema.
A l´arribar a Catalunya, no vaig tenir cap problema amb la llengua, i al cap d´un any o així, ja no deia “pense” i s´anaven mesclant tots dos accents. Per suposat que són la mateixa llengua. El problema és que els defensors de la “diferéncia” són gent que li parla als seus fills en castellà, i que poc a poc, estan fent que la llengua es perdi.
Un comentari a banda. Si el valencià fos una llengua diferent del català, a Tortosa, a Lleida i a la franja de Ponent es parlaria valencià. Quan vaig arribar a Tarragona als 12 anys, tothom creia quan em sentia parlar que jo era de Tortosa.
I bé, només dir com m´alegra poder llegir català escrit per gent de tot arreu! ▲ Collapse
| | | | Maria Rosich Andreu
Sepanyol
Local time: 00:26
Ahli (2003)
Bahasa Belanda hingga Bahasa Sepanyol
+ ...
| conceptes barrejats | Oct 30, 2006 |
Trobo que un exemple força il·lustratiu és aquest que ha aparegut avui en una oferta de feina per a una traducció al valencià:
Atención: La traducción [del castellà al valencià] irá seguida de una catalana que ya tengo hecha por tanto debe tener sólidos conocimientos en VALENCIANO, Pues se compararán ambas y deberá haber diferencias.
És com si promoguessin una manera d'escriure artificial si cal, mentre estigui allunyada del català. Em fa pensar en la gen... See more Trobo que un exemple força il·lustratiu és aquest que ha aparegut avui en una oferta de feina per a una traducció al valencià:
Atención: La traducción [del castellà al valencià] irá seguida de una catalana que ya tengo hecha por tanto debe tener sólidos conocimientos en VALENCIANO, Pues se compararán ambas y deberá haber diferencias.
És com si promoguessin una manera d'escriure artificial si cal, mentre estigui allunyada del català. Em fa pensar en la gent que escrivint o parlant català cau en hipercorreccions perquè intenta utilitzar construccions estrafolàries que no tinguin equivalent castellà... ▲ Collapse
| | |
|
|
|
Tot i que el català no és la meva llengua materna, he viscut a Barcelona 11 anys i ara ja en fa 8 que sóc al País Valencià.
Conec la situació lingüística de tots dos llocs i puc dir-ne que a Catalunya en general hi ha un gran desconeixement de què és el valencià.
D'una banda hi ha quatre gats que miren d'escriure en una mena de "paravalencià", segons la fonètica d'aquest grup de parlars catalans (que és com definiria jo el valencià).
Per pos... See more Tot i que el català no és la meva llengua materna, he viscut a Barcelona 11 anys i ara ja en fa 8 que sóc al País Valencià.
Conec la situació lingüística de tots dos llocs i puc dir-ne que a Catalunya en general hi ha un gran desconeixement de què és el valencià.
D'una banda hi ha quatre gats que miren d'escriure en una mena de "paravalencià", segons la fonètica d'aquest grup de parlars catalans (que és com definiria jo el valencià).
Per posar un exemple groller, es com si els andalusos o els murcians escriguessin tal com pronuncien.
Això no té ni cap ni peus, però, com ja he dit, es tracta de quatre defensors de causes perdudes dels quals se'n riuen els propis valencians.
D'una altra banda, hi ha un codi estàndar, més o menys fictici (com el de qualsevol altra llengua), que és el que fan servir els mitjans de comunicació, l'administració valenciana i els parlants cultes o amb una certa consciència lingüística, etc. Aquest codi manté diferències amb el codi estàndar de Catalunya (que també es fictici, és clar; i això independentment del fet que els parlars de Lleida o del sud de Tarragona siguin més semblants als parlars valencians que no pas als de Barcelona o Girona).
Aquest estàndar valencià que dic no és cap invenció ni cap intent d'escissió lingüística ni res semblant. Té unes arrels força antigues. Consisteix en mots com ara "ací", "dacsa" o "creïlla" en comptes de "aquí", "blat de moro" o "patata". Aquestes variants són legítimes, tot com ho són les variants geolectals del castellà d'Argentina (tots en coneixem exemples, no val la pena que en digui cap jo ara).
Amb això vull dir que és legítim que algú vulgui que un llibre tingui una versió valenciana, de la mateixa manera que és possible que hi hagi diferents traduccions de l'anglès al castellà d'Argentina o al d'Espanya, per exemple.
Després hi ha tot una colla de gent (generalment polítics) que ni sap en què consisteix l'absurda invenció de l'escriptura fonètica ni coneix les variants legítimes valencianes, només sap emprenyar i engrescar els altres. A aquesta gent tant li fot què sigui "correcte" i què no i menysprea el català, el valencià i tot plegat.
Salutacions.
[Edited at 2006-10-30 15:27] ▲ Collapse
| | | | | Halaman dalam topik: < [1 2] | Tiada moderator ditugaskan khusus untuk forum ini. To report site rules violations or get help, please contact site staff » Constitució traduïda al català-valencià | CafeTran Espresso | You've never met a CAT tool this clever!
Translate faster & easier, using a sophisticated CAT tool built by a translator / developer.
Accept jobs from clients who use Trados, MemoQ, Wordfast & major CAT tools.
Download and start using CafeTran Espresso -- for free
Buy now! » |
| | LinguaCore | AI Translation at Your Fingertips
The underlying LLM technology of LinguaCore offers AI translations of unprecedented quality. Quick and simple. Add a human linguistic review at the end for expert-level quality at a fraction of the cost and time.
More info » |
|
| | | | X Sign in to your ProZ.com account... | | | | | |
Login to reply/comment 
